Per alegria o per tristesa d’alguns, avui hem viscut el nostre penúltim dia de viatge. Sembla mentida que els dies passin tan ràpidament, però quan es viuen moments feliços i amb aquesta companyia, el temps vola. Avui, com tots els dies, ens hem llevat amb molta son per anar depressa a esmorzar al nou hotel i tornar a fer la maleta. Una vegada hem terminat, ens hem dirigit cap al centre històric de Salzburg, on es troben totes les botigues en les quals hem pogut comprar més souvenirs per als nostres estimats familiars. Després d’aquestes hores de llibertat, hem pujat a l’autocar destí Innsbruck, fent un petit descans per dinar a un àrea de servei on hem pogut gaudir del àpat que hem volgut. En arribar a Innsbruck hem gaudit de les precioses vistes de la ciutat, amb els Alps de fons. De nou, hem realitzat les últimes compres per emportar-nos uns bonics records d’aquest lloc. Seguidament, ens hem dirigit al nostre fantàstic hotel, on lamentablement solament passarem aquesta última nit. Després de sopar un altre cop la nostra estimada sopa de verdures, la gran protagonista a l’hora de menjar durant aquests dies, hem compartit una estona molt divertida a una sala cedida per l’hotel on hem vist els vídeos i comentaris del bloc, a més de riure amb les imitacions del nostre company Pol. Per últim, hem anat a l’habitació per poder acabar de fer la maleta i intentar amb molt d’esforç que totes les coses càpiguen. Ens acomiadem d’un viatge inoblidable, ple de records que sempre portarem al nostre cor i que s’acaba demà, un divendres diferent i emotiu per tothom. Petons a tots els pares, germans i germanes, amics, companys i professors de l’escola que ens heu estat seguint al llarg d’aquests dies i també durant les últimes hores, vivint al màxim amb nosaltres aquesta experiència i present sobretot en cadascun dels dies al nostre pensament. Tot i que no ho sembli, estem desitjant donar-vos una forta abraçada per explicar-vos totes les coses que hem viscut amb molta il·lusió. Us estimem moltíssim.
PD: Moltes felicitats a la mare d’una de les nostres companyes, l’Esmeralda, que avui fa anys!
PD 2: Lamentablement, entre les presses a l’hora de dinar, la Natàlia F. ha perdut la càmera. Tata, ho sento molt, de veritat!
Sandra Aguilera i Natàlia Fernández
Ohhhh! que s'acaba!! quina veritat tan gran...quan estàs a gust i gaudint passa el temps volant!!!
ResponEliminaAra queda guardar ben arxivat a la memòria tot el que us ha passat en aquests dies.
El Pol imitant? fent gracietes? ah si! aquest és el nostre fill i germà de la Maria!!!! l'estimem!!! petonasssss
Papa i Mama(de Pol) i Maria
Ahora si!!!!!! esto se acaba....pero solo el viaje chicos...las vivencias,la experiencia y los recuerdos los tendréis siempre con vosotros.Hemos disfrutado mucho con el blog tan estupendo que cada día estábamos deseando ver,muchas felicidades por este trabajo tan bueno.
ResponEliminaTambién a los profes,gracias por haber cuidado y dirigido a este grupo tan guay, que siempre veíamos tan contentos.Un saludo para Josep,Kike,Lola y Madre Teresa.
Bueno ,Natalia Martos que estamos deseando darte un abrazo fuertisimo,sabes que no puedo ir a buscarte ,no te imaginas la rabia que me da, pero bueno las cosas son así... ira tu papi y tu tete,yo te daré el abrazo después.
Enhorabuena a todos y feliz regreso.
PD.Tu tete esta deseando verte,te ha echado mucho de menos hoy en su cumple!!!!!
Natalia Martos, guapa muchos besitos!!!!!
Ya están a punto de llegar.
ResponEliminaGracias a todo el equipo que ha colaborado en este maravilloso viaje. Madre Teresa, un año más te superas, muchas gracias de nuevo.
Las fotos todas guapísimas y todo el Blog muy bien organizado, muestra de un trabajo bien hecho. Enhorabuena y feliz regreso.
Os esperamos ansiosos un abrazo.