“Lo bueno, si breve, dos veces bueno”, aquesta és la frase que ens hem anat repetint entre nosaltres, no queda altre remei que pensar en el passat, aquest gran viatge és i serà un dels grans records de la nostra vida, no tan sols pel fet de conèixer nou món, si no per que ho hem fet tots junts. No hem pogut gaudir aquest viatge amb tots els nostres companys, però els hem anat recordant dia rere dia, amb il•lusió, tal i com hem fet també amb la família i amics.
Avui, l’últim dia, després d’una nit emotiva i entretinguda, ens hem aixecat a les 6:30 a.m. i hem esmorzat amb moltes ganes ja que ens esperaven quatre horetes d’autocar fins a arribar a Zurich. Aquest llarg trajecte ha estat més amè gràcies a dues pel•lícules, “La red social” i “Sin identidad”. Una vegada hem arribat a la magnífica ciutat, ja hem pogut observar el canvi d’estil i la qualitat de vida, amb clars exemples com les marques de cotxes que predominaven (porsche, una de les més rellevants), els terres sense cap brutícia i els elegants edificis que donen forma a la ciutat. També hem quedat meravellats per l’enorme llac de Zurich, espai de lleure de la ciutat.
Tot seguint la nostra rutina, ens hem dirigit al centre de la ciutat, hem gaudit de dues hores lliures per a fer cinc cèntims d’ella. A dos quarts de tres ens hem tornat a reunir i hem posat rumb a l’aeroport (i han començat els nervis i les enyorances).
Ara ja estem a l’avió, tots cansats i contents per a veure la gent que estimem, les llàgrimes i els plors s’apoderaran de la majoria de nosaltres alhora que d’altres tan sols reprimiran els seus sentiments. El que sí que és clar es que aquest viatge ha marcat un abans i un després en les nostres vides, arran d’aquesta experiència, les amistats s’han forjat i també han sorgit moltes d’elles; el viatge ens ha permès conèixer-nos millor entre nosaltres, deixant de banda els prejudicis i les crítiques i obrint el cor als altres. Potser aquest viatge ha fet que el que abans era tan sols un conegut, ara sigui una forta amistat. Gràcies als professors i als pares per fer possible que hàgim viscut aquesta gran etapa, per donar-nos suport durant tot aquest temps. Potser no som sempre els fills que desitgeu, però desprès d’aquest viatge, tornem amb una altra visió, una altra perspectiva de la vida. Hem estat vuit dies sense la gent que estimem, i vertaderament hem pogut veure i adonar-nos de la gent que ens importa. Hem trobat a faltar les bones nits de les mares, les petites bronques per no fer les tasques de casa o per no recollir la nostra habitació. Allò que dia a dia no valoràvem, ara coneixem realment la seva importància.
Fins aquí queda el nostre bloc, però això no queda aquí, ja que l’any que ve esperem repetir aquesta gran experiència, encara que costi sang i suor. Gràcies a tots per a haver anat seguint-nos dia rere dia, ens ha fet molta il•lusió llegir els comentaris dels familiars i amics. Molts petonets per a tots! GRÀCIES!
Laura Palomar
Avui, l’últim dia, després d’una nit emotiva i entretinguda, ens hem aixecat a les 6:30 a.m. i hem esmorzat amb moltes ganes ja que ens esperaven quatre horetes d’autocar fins a arribar a Zurich. Aquest llarg trajecte ha estat més amè gràcies a dues pel•lícules, “La red social” i “Sin identidad”. Una vegada hem arribat a la magnífica ciutat, ja hem pogut observar el canvi d’estil i la qualitat de vida, amb clars exemples com les marques de cotxes que predominaven (porsche, una de les més rellevants), els terres sense cap brutícia i els elegants edificis que donen forma a la ciutat. També hem quedat meravellats per l’enorme llac de Zurich, espai de lleure de la ciutat.
Tot seguint la nostra rutina, ens hem dirigit al centre de la ciutat, hem gaudit de dues hores lliures per a fer cinc cèntims d’ella. A dos quarts de tres ens hem tornat a reunir i hem posat rumb a l’aeroport (i han començat els nervis i les enyorances).
Ara ja estem a l’avió, tots cansats i contents per a veure la gent que estimem, les llàgrimes i els plors s’apoderaran de la majoria de nosaltres alhora que d’altres tan sols reprimiran els seus sentiments. El que sí que és clar es que aquest viatge ha marcat un abans i un després en les nostres vides, arran d’aquesta experiència, les amistats s’han forjat i també han sorgit moltes d’elles; el viatge ens ha permès conèixer-nos millor entre nosaltres, deixant de banda els prejudicis i les crítiques i obrint el cor als altres. Potser aquest viatge ha fet que el que abans era tan sols un conegut, ara sigui una forta amistat. Gràcies als professors i als pares per fer possible que hàgim viscut aquesta gran etapa, per donar-nos suport durant tot aquest temps. Potser no som sempre els fills que desitgeu, però desprès d’aquest viatge, tornem amb una altra visió, una altra perspectiva de la vida. Hem estat vuit dies sense la gent que estimem, i vertaderament hem pogut veure i adonar-nos de la gent que ens importa. Hem trobat a faltar les bones nits de les mares, les petites bronques per no fer les tasques de casa o per no recollir la nostra habitació. Allò que dia a dia no valoràvem, ara coneixem realment la seva importància.
Fins aquí queda el nostre bloc, però això no queda aquí, ja que l’any que ve esperem repetir aquesta gran experiència, encara que costi sang i suor. Gràcies a tots per a haver anat seguint-nos dia rere dia, ens ha fet molta il•lusió llegir els comentaris dels familiars i amics. Molts petonets per a tots! GRÀCIES!
Laura Palomar
