Crònica dissabte 17: Auschwitz

La frase "el treball us farà lliures" ens ha rebut aquest matí a Auschwitz. Ens atreviriem a dir que les hores que hem passat envoltats de reixes, passejant per antics barracons, seran les que més recordarem i aquelles que mai s'esborraran amb el pas del temps.

Però abans de tot, comencem pel principi. El nostre somni ha estat interrumput a les set del matí amb una trucada a l'habitació de l'hotel. Hem hagut d'espavilar-nos ràpidament, amb la son encara present als nostres ulls, per baixar a esmorzar. Ens hem atipat tenint en ment la llarga jornada que ens esperava. A dos quarts de nou hem pujat a l'autocar i hem fet camí cap a Auschwitz, el lloc més esperat per tots. Gràcies a la explicació de la nostra guia Domi ens hem pogut endinsar completament en la història de la Segona Guerra Mundial i començar a sentir una tristesa que poc després s'apodereria de nosaltres durant tot el matí. A escola hem sentit parlar d'aquesta guerra i l'hem estudiada a fons a classe però quan ets present al lloc de la tragedia, la cosa canvia. En arribar al famós camp de extermini ens ha impressionat el silenci, el gran protagonista d'Auschwitz. Respirar el mateix aire que aquella gent que va patir, trepitjar la mateixa terra, veure en directe els edificis i l'ambient, ha estat una experiència que mai oblidarem. Un guia ens ha acompanyat durant tota la visita, explicant les vivències i la història d'aquest camp. Quan creiem que ja no podiem sorprendre'ns més ens hem adreçat al Camp auschwitz-2 on una nova i horripilant escenari ens tornava a deixar de pedra. Tristesa, inconmprensió, compassió, respecte i un intent d'empatia eren els sentiments que s'allotjaven en nosaltres.
En sortir d'Auschwitz ens hem dirigit cap a n centre comercial a menjar. Després d'havergaudit de l'apat, encara que amb molta presa, hem tornat a pujar a l'autocar per dirigir-nos a les mines de sal de Wielizcka.

La visita ha estat dirigitada, en el nostre grup, per Lucas, un simpàtic guia Polonès que ha fet de la visita una ruta entretinguda. Ens hem quedat enmeravellats pels extraordinaris monuments i figures que podiem arribar a crear a partir d'aquest mineral. En acabar la visita hem pogut comprar souvenirs i hem agafat l'autocar direcció a l'hotel per sopar i anar dormir, que fa falta. Molts a records a tots, als pares, familiars, amics, professors, l'escola.. i a tota aquella gent que ens estima.

PD: Cada matí a l'autocar llegim els vostres comentaris del blog. Familiars i professors, hi sou presents!

Paula Hidalgo i Marta Cortes