Polònia - Àustria: 03/22/12

Anecdote by Elena Ruiz

Thursday 20th we went to the center of Wien, capital of Austria. In this place we made a touristic route and then we had free time to visit the city and have some lunch. We were in the most important place of the city, so everything was very expensive and we decided to eat in McDonald’s. The fast food restaurant was crowded, and there, as it is a touristic city there were a lot of people from different nationalities. Suddenly a popular song sounded and my group of friends started singing very low. For our surprise we started to listen an Italian boy singing the song too, but then a group of german girls follow the melody, and at the end other boys sang the same. That moment was curious because we realized that it doesn’t matter our origin because it can link us by a song. And we had a funny moment because we made the queue more entertained with the melody “hey soul sister… “

Anecdote by Andrea Pardo

The day after our returning home we viseted Innsbruck, a beautiful city in Austria. There we went through the most important streets of the city. When we had a lot of free time we went to a special shop in the center of the street that made caricatures. We found it very interesting so Mariona and me decided to participate. Anthony, the artist, who drew the amazing pictures, was from England, so we tried to talk with him. After all we could communicate each other very well. Furthermore, he made funny jokes when he was drawing us, and we understood them easily!

Crònica Dijous 22

Per alegria o per tristesa d’alguns, avui hem viscut el nostre penúltim dia de viatge. Sembla mentida que els dies passin tan ràpidament, però quan es viuen moments feliços i amb aquesta companyia, el temps vola. Avui, com tots els dies, ens hem llevat amb molta son per anar depressa a esmorzar al nou hotel i tornar a fer la maleta. Una vegada hem terminat, ens hem dirigit cap al centre històric de Salzburg, on es troben totes les botigues en les quals hem pogut comprar més souvenirs per als nostres estimats familiars. Després d’aquestes hores de llibertat, hem pujat a l’autocar destí Innsbruck, fent un petit descans per dinar a un àrea de servei on hem pogut gaudir del àpat que hem volgut. En arribar a Innsbruck hem gaudit de les precioses vistes de la ciutat, amb els Alps de fons. De nou, hem realitzat les últimes compres per emportar-nos uns bonics records d’aquest lloc. Seguidament, ens hem dirigit al nostre fantàstic hotel, on lamentablement solament passarem aquesta última nit. Després de sopar un altre cop la nostra estimada sopa de verdures, la gran protagonista a l’hora de menjar durant aquests dies, hem compartit una estona molt divertida a una sala cedida per l’hotel on hem vist els vídeos i comentaris del bloc, a més de riure amb les imitacions del nostre company Pol. Per últim, hem anat a l’habitació per poder acabar de fer la maleta i intentar amb molt d’esforç que totes les coses càpiguen. Ens acomiadem d’un viatge inoblidable, ple de records que sempre portarem al nostre cor i que s’acaba demà, un divendres diferent i emotiu per tothom. Petons a tots els pares, germans i germanes, amics, companys i professors de l’escola que ens heu estat seguint al llarg d’aquests dies i també durant les últimes hores, vivint al màxim amb nosaltres aquesta experiència i present sobretot en cadascun dels dies al nostre pensament. Tot i que no ho sembli, estem desitjant donar-vos una forta abraçada per explicar-vos totes les coses que hem viscut amb molta il·lusió. Us estimem moltíssim.

PD: Moltes felicitats a la mare d’una de les nostres companyes, l’Esmeralda, que avui fa anys!

PD 2: Lamentablement, entre les presses a l’hora de dinar, la Natàlia F. ha perdut la càmera. Tata, ho sento molt, de veritat!

Sandra Aguilera i Natàlia Fernández