divendres, 23 de març de 2012

Crònica divendres 23 de març

“Lo bueno, si breve, dos veces bueno”, aquesta és la frase que ens hem anat repetint entre nosaltres, no queda altre remei que pensar en el passat, aquest gran viatge és i serà un dels grans records de la nostra vida, no tan sols pel fet de conèixer nou món, si no per que ho hem fet tots junts. No hem pogut gaudir aquest viatge amb tots els nostres companys, però els hem anat recordant dia rere dia, amb il•lusió, tal i com hem fet també amb la família i amics.
Avui, l’últim dia, després d’una nit emotiva i entretinguda, ens hem aixecat a les 6:30 a.m. i hem esmorzat amb moltes ganes ja que ens esperaven quatre horetes d’autocar fins a arribar a Zurich. Aquest llarg trajecte ha estat més amè gràcies a dues pel•lícules, “La red social” i “Sin identidad”. Una vegada hem arribat a la magnífica ciutat, ja hem pogut observar el canvi d’estil i la qualitat de vida, amb clars exemples com les marques de cotxes que predominaven (porsche, una de les més rellevants), els terres sense cap brutícia i els elegants edificis que donen forma a la ciutat. També hem quedat meravellats per l’enorme llac de Zurich, espai de lleure de la ciutat.
Tot seguint la nostra rutina, ens hem dirigit al centre de la ciutat, hem gaudit de dues hores lliures per a fer cinc cèntims d’ella. A dos quarts de tres ens hem tornat a reunir i hem posat rumb a l’aeroport (i han començat els nervis i les enyorances).
Ara ja estem a l’avió, tots cansats i contents per a veure la gent que estimem, les llàgrimes i els plors s’apoderaran de la majoria de nosaltres alhora que d’altres tan sols reprimiran els seus sentiments. El que sí que és clar es que aquest viatge ha marcat un abans i un després en les nostres vides, arran d’aquesta experiència, les amistats s’han forjat i també han sorgit moltes d’elles; el viatge ens ha permès conèixer-nos millor entre nosaltres, deixant de banda els prejudicis i les crítiques i obrint el cor als altres. Potser aquest viatge ha fet que el que abans era tan sols un conegut, ara sigui una forta amistat. Gràcies als professors i als pares per fer possible que hàgim viscut aquesta gran etapa, per donar-nos suport durant tot aquest temps. Potser no som sempre els fills que desitgeu, però desprès d’aquest viatge, tornem amb una altra visió, una altra perspectiva de la vida. Hem estat vuit dies sense la gent que estimem, i vertaderament hem pogut veure i adonar-nos de la gent que ens importa. Hem trobat a faltar les bones nits de les mares, les petites bronques per no fer les tasques de casa o per no recollir la nostra habitació. Allò que dia a dia no valoràvem, ara coneixem realment la seva importància.
Fins aquí queda el nostre bloc, però això no queda aquí, ja que l’any que ve esperem repetir aquesta gran experiència, encara que costi sang i suor. Gràcies a tots per a haver anat seguint-nos dia rere dia, ens ha fet molta il•lusió llegir els comentaris dels familiars i amics. Molts petonets per a tots! GRÀCIES!

Laura Palomar

1 comentari:

  1. Super bonic el text i el video molt graciós! Ja fa dos dies que el viatge va acabar i encara avui em sembla que estic allà amb tots, que el telèfon serà el nostre despertador i al costat estarà alguna de les meves companyes durmint. El dilluns serà un dia una mica més dur quan recordem que feia una setmana estàvem gaudint de Viena, però això queda al nostre cor i l'any que ve tindrem una altra oportunitat per viure una setmana inoblidable amb vosaltres. Gràcies als professors per cuidar-nos com sempre i fer que aquesta experiència hagi sigut perfecta, sense ells no hagués sigut el mateix. I sobretot als pares, germans i amics que ens han seguit i han estimat desde la distància. Mai oblidaré tot el que he après durant aquests 8 dies, els records els portaré tota la meva vida.

    ResponElimina

Tant bon punt rebem la teva participació, la publicarem al blog. Moltes gràcies per comentar. El blog el fem entre tots!

Thanks for your comment! It will only be published after approval.