My anecdote by Paula Hidalgo

After visiting the palace of Sissi went to eat at a restaurant. The food was very good but decided to go to starbucks. Dependents were english so we had to ask in english. We frapuchinos and asked us the name. The Nausicaa was the idea of changing the names to strangers. there names were complicated for them. when we trajeoron the order had to say our names (Raimunda, Purri, Palme) with very bad pronunciation. Although throughout the trip we had to use English often.Paula Hidalgo

Presentation group 14

This is our video presentation in the city of Innsbruck

Acomiat

Diuen que tot allò que és bo s’acaba, i aquest viatge està arribant a la seva fi.

Compartir tots els moments junts durant aquests dies han estat la millor experiència que mai ningú serà capaç d’oblidar. Hem gaudit tots plegats i hem estat capaços de compartir moltíssimes anècdotes, de regalar somriures, d’aprofitar els instants... i sobretot de saber apreciar aquesta magnífica experiència.

En primer lloc, reconeixem que som un grup una mica desordenat, i per aquest motiu volem agrair als nostres conductors la seva paciència, comprensió i sacrifici amb nosaltres. Thank you so much, Luca and Chester!

També volem donar les gràcies a totes les famílies, profes, companys, amics... que dia rere dia han visitat el nostre web i blog del viatge i amb els seus comentaris ens han fet sentir com a casa.

I per vosaltres, companys, amics, un missatge: Sou genials, i ens agradaria recordar-vos que mai oblidarem tots els moments que hem compartit junts.

I a vosaltres, profes, no cal que us digueu que som un grup espectacular, però de fet, no ho seriem si algú de vosaltres quatre no arribés a estar aquí amb nosaltres, perquè Madre Teresa, Josep, Kike i Lola, sou els que doneu vida i il·lusió, sou els que ens aporteu força i alegria, els que ens aguanteu i suporteu durant tots els dies...

Lola, gràcies per ser l’encarregada de transmetre pau i tranquil·litat al grup i sobretot, gràcies per la teva cura i atenció amb cadascú de nosaltres.

Kike, agrair primerament, la teva paciència, i en segon lloc, el fet de compartir amb nosaltres les teves anècdotes i comentaris i deixar-nos gaudir com els nens que som.

Josep, els teus prínceps i princeses valorem i agraïm molt la teva alegria, la seguretat i protecció que ens ofereixes (pròpia d’un pare) i també la confiança que ens transmets.

I per últim, Madre Teresa, et donem les gràcies de tot cor per l’oportunitat que ens has ofert. No tenim paraules suficients per descriure el que ha significat per a nosaltres.

Tot allò que hem vist, els llocs que hem visitat, les emocions que hem experimentat... tot això ens ha inspirat. Hem canviat: en set dies hem reflexionat sobre el nostre estil de vida i hem aprés respecte i empatia amb tot allò que ens envolta.

Durant aquest viatge hem sentit el poder de la unió: ja no som un conjunt d’individus, sinó un col·lectiu, una família.

Ara només queda acomiadar-nos, però sense oblidar que encara queden molts moments per compartit junts.

Per finalitzar, donar les gràcies de nou a tots vosaltres, pares, companys, professors, que heu fet possible aquesta etapa i moment de la nostra vida.

En nom de tots els alumnes de 1r de batxillerat: moltíssimes gràcies!!!

Cristina Romero Reyes i Natàlia Martos Riveiro

Crònica divendres 23 de març

“Lo bueno, si breve, dos veces bueno”, aquesta és la frase que ens hem anat repetint entre nosaltres, no queda altre remei que pensar en el passat, aquest gran viatge és i serà un dels grans records de la nostra vida, no tan sols pel fet de conèixer nou món, si no per que ho hem fet tots junts. No hem pogut gaudir aquest viatge amb tots els nostres companys, però els hem anat recordant dia rere dia, amb il•lusió, tal i com hem fet també amb la família i amics.
Avui, l’últim dia, després d’una nit emotiva i entretinguda, ens hem aixecat a les 6:30 a.m. i hem esmorzat amb moltes ganes ja que ens esperaven quatre horetes d’autocar fins a arribar a Zurich. Aquest llarg trajecte ha estat més amè gràcies a dues pel•lícules, “La red social” i “Sin identidad”. Una vegada hem arribat a la magnífica ciutat, ja hem pogut observar el canvi d’estil i la qualitat de vida, amb clars exemples com les marques de cotxes que predominaven (porsche, una de les més rellevants), els terres sense cap brutícia i els elegants edificis que donen forma a la ciutat. També hem quedat meravellats per l’enorme llac de Zurich, espai de lleure de la ciutat.
Tot seguint la nostra rutina, ens hem dirigit al centre de la ciutat, hem gaudit de dues hores lliures per a fer cinc cèntims d’ella. A dos quarts de tres ens hem tornat a reunir i hem posat rumb a l’aeroport (i han començat els nervis i les enyorances).
Ara ja estem a l’avió, tots cansats i contents per a veure la gent que estimem, les llàgrimes i els plors s’apoderaran de la majoria de nosaltres alhora que d’altres tan sols reprimiran els seus sentiments. El que sí que és clar es que aquest viatge ha marcat un abans i un després en les nostres vides, arran d’aquesta experiència, les amistats s’han forjat i també han sorgit moltes d’elles; el viatge ens ha permès conèixer-nos millor entre nosaltres, deixant de banda els prejudicis i les crítiques i obrint el cor als altres. Potser aquest viatge ha fet que el que abans era tan sols un conegut, ara sigui una forta amistat. Gràcies als professors i als pares per fer possible que hàgim viscut aquesta gran etapa, per donar-nos suport durant tot aquest temps. Potser no som sempre els fills que desitgeu, però desprès d’aquest viatge, tornem amb una altra visió, una altra perspectiva de la vida. Hem estat vuit dies sense la gent que estimem, i vertaderament hem pogut veure i adonar-nos de la gent que ens importa. Hem trobat a faltar les bones nits de les mares, les petites bronques per no fer les tasques de casa o per no recollir la nostra habitació. Allò que dia a dia no valoràvem, ara coneixem realment la seva importància.
Fins aquí queda el nostre bloc, però això no queda aquí, ja que l’any que ve esperem repetir aquesta gran experiència, encara que costi sang i suor. Gràcies a tots per a haver anat seguint-nos dia rere dia, ens ha fet molta il•lusió llegir els comentaris dels familiars i amics. Molts petonets per a tots! GRÀCIES!

Laura Palomar

Anecdote by Elena Ruiz

Thursday 20th we went to the center of Wien, capital of Austria. In this place we made a touristic route and then we had free time to visit the city and have some lunch. We were in the most important place of the city, so everything was very expensive and we decided to eat in McDonald’s. The fast food restaurant was crowded, and there, as it is a touristic city there were a lot of people from different nationalities. Suddenly a popular song sounded and my group of friends started singing very low. For our surprise we started to listen an Italian boy singing the song too, but then a group of german girls follow the melody, and at the end other boys sang the same. That moment was curious because we realized that it doesn’t matter our origin  because it can link us by a song. And we had a funny moment because we made the queue more entertained with the melody “hey soul sister… “ 

Anecdote by Andrea Pardo

The day after our returning home we viseted Innsbruck, a beautiful city in Austria. There we went through the most important streets of the city. When we had a lot of free time we went to a special shop in the center of the street that made caricatures. We found it very interesting so Mariona and me decided to participate. Anthony, the artist, who drew the amazing pictures, was from England, so we tried to talk with him. After all we could communicate each other very well. Furthermore, he made funny jokes when he was drawing us, and we understood them easily!   

Crònica Dijous 22

Per alegria o per tristesa d’alguns, avui hem viscut el nostre penúltim dia de viatge. Sembla mentida que els dies passin tan ràpidament, però quan es viuen moments feliços i amb aquesta companyia, el temps vola. Avui, com tots els dies, ens hem llevat amb molta son per anar depressa a esmorzar al nou hotel i tornar a fer la maleta. Una vegada hem terminat, ens hem dirigit cap al centre històric de Salzburg, on es troben totes les botigues en les quals hem pogut comprar més souvenirs per als nostres estimats familiars. Després d’aquestes hores de llibertat, hem pujat a l’autocar destí Innsbruck, fent un petit descans per dinar a un àrea de servei on hem pogut gaudir del àpat que hem volgut. En arribar a Innsbruck hem gaudit de les precioses vistes de la ciutat, amb els Alps de fons. De nou, hem realitzat les últimes compres per emportar-nos uns bonics records d’aquest lloc. Seguidament, ens hem dirigit al nostre fantàstic hotel, on lamentablement solament passarem aquesta última nit. Després de sopar un altre cop la nostra estimada sopa de verdures, la gran protagonista a l’hora de menjar durant aquests dies, hem compartit una estona molt divertida a una sala cedida per l’hotel on hem vist els vídeos i comentaris del bloc, a més de riure amb les imitacions del nostre company Pol. Per últim, hem anat a l’habitació per poder acabar de fer la maleta i intentar amb molt d’esforç que totes les coses càpiguen. Ens acomiadem d’un viatge inoblidable, ple de records que sempre portarem al nostre cor i que s’acaba demà, un divendres diferent i emotiu per tothom. Petons a tots els pares, germans i germanes, amics, companys i professors de l’escola que ens heu estat seguint al llarg d’aquests dies i també durant les últimes hores, vivint al màxim amb nosaltres aquesta experiència i present sobretot en cadascun dels dies al nostre pensament. Tot i que no ho sembli, estem desitjant donar-vos una forta abraçada per explicar-vos totes les coses que hem viscut amb molta il·lusió. Us estimem moltíssim.

PD: Moltes felicitats a la mare d’una de les nostres companyes, l’Esmeralda, que avui fa anys!

PD 2: Lamentablement, entre les presses a l’hora de dinar, la Natàlia F. ha perdut la càmera. Tata, ho sento molt, de veritat!

Sandra Aguilera i Natàlia Fernández

Presentation group 8 o 9

Hi! This is our video presentation in Innsbruck capital of Tirol in Austria. We hope you enjoy it! See you soon! (Andrea Romaní, Regina de la Vega, Cristina Romero)

Presentation Group 13

This is our presentation in Salzburg city we hope you enjoy it.

Presentation group 5.

We are Alberto, Carlos and David. This is our video presentation recorded in Wien. We are looking forward to meet you.

Presentacion group 1

This is our presentation made in Wien. This work is for North Carolina students. We hope we are going to meet soon.

My anecdote by Miguel Palomares i Arnau Pastor

Today at the evening we have gone to a funny land in the center of Wien.
Here we have done a lot of interesting things like going to the attractions of the park and we have ate traditional meals from Wien like sausages (and they tasted very good).
The most interesting thing of Prater is the wheel, because is the oldest wheel working in the world and appeared in films like James Bond and the Third man. We are exhausted because today we have done a lot of activities and now we are going to sleep. And tomorrow we will see interesting things like Cats The Musical. We hope over trip with this blog.
Best wishes for everyone.
Miguel Palomares.

Today, we have visited Wien,it's an awesome city.We stopped to have lunch in a McDonalds, when was my turn I spoke him Spanish but immediatly I had known that he didn't understand me. I chose a Mc Menu but the men gave me a salad, I told him that I wanted a hamburger but he didn't speak English, however after one minute trying to convince him, the men gave me the hamburger. This travel through Europe is giving me the opportunity to improve my English. Therefore I recommend to visit these interesting places that we have visit and what we will visit in the next days.
Best wishes for everyone.
Arnau Pastor

Crònica dimecres 21

Avui dia 21 de març, el nostre cinquè dia de viatge, ha estat un dia molt esgotador (com tots els altres).

Tot ha començat al llevar-nos, sense l'ajuda dels nostres despertadors, on seguidament després d'un bon àpat, ens hem dirigit a l'autocar amb els nostres estimats conductors.

El viatge ha durat aproximadament 1h fins arribar al nostre primer destí ,la abadía de Melk, on hem pogut gaudir del meravellós monestir on conviuen monjos i més de 900 alumnes. Una vegada, endinsats en el monestir , hem pogut gaudir de totes les seves instal.lacions com per exemple, és el cas de la seva gran biblioteca la qual comprèn més de 100.000 llibres i 6 portes secretes. Seguidament ,després de fer una parada per menjar, hem tornat per segona vegada a l'autocar per continuar amb el nostre segon destí, Salzburg.

Una vegada, hem arribat, ens hem dirigit a l'hotel, per tal de deixar les nostres maletes, i més tard, ens esperava la nostra segona guia per ensenyar-nos la història que comprenen cadascún d'aquests carrers.

Per altra banda, cal destacar que enyorem moltíssim a totes les nostres familíes , que encara que ens ho estem passant d'allò més bé i no apreciem molt ,el fet de tornar, volem que sàpiguen que els estimem molt i que estan present en els nostres cors dia a dia.

Pd: Per molts anys,a la mare de la Regina!!!!

Pd: cada dia llegim els vostres comentaris!!!

Alba i Regina :)

The security guard

The second day in Krakow, we had free time to go out to buy souvenirs for our family and for us.
I was buying in the supermarket with my group when we saw a beautiful collar, but the assistant wasn't in there. Two security guards where near the shop. One of them started to talk with us, and asked about our nacionality. Se said that we are from Spain, Barcelona. Them we starter to talk about the F.C. Barcelona, or course in english, because he didn't speak spanish and we didn't speak poland.
In fuese situations is very important to speak english.

Sara Garcia

The show assistant

The third day of our amazing trip we where in Krakow. It was about eight o'clock PM and we had a little free time so Sara and me decided to go to a big supermarket near the major place. When we go there we didn't want to buy anything and when we where just about to leave we didn't know from where we could go out and Sara propposed to pass through the cash register and there we saw a very stressed woman. At first we asked politely to go out but she didn't say anything, so we asked again and again. At the end, as she didn't say anything, I gessed she didn't speak English so we slipped out.
Sometimes it's also good to know how to express ourselves through gestures!

Meri Herrero